No va poder ser. L'Alcobendas va poder donar la volta a l'eliminatòria i es va imposar per 21-8, en un partit on potser vam sortir massa nerviosos i que l'àrbitre encara va aconseguir posar-nos més nerviosos (diguem que va ser "una mica" casolà).
La miniexpedició sangculeriana va iniciar el seu camí cap a Madrid a les 6:00, després d'haver fet una petita migdiada. Un breu viatge en tren, una llarga volta per arribar a la nova terminal de l'Aeroport i un inacabable passeig per trobar la porta d'embarcament.
A l'avió aprofitem per dormir una mica més (no massa) fins arribar a Barajas, on ens recullen uns amics que ens conviden a esmorzar a casa seva (ous amb bacon!) i que més tard ens acompanyaran a Alcobendas; també ens preparen provisions per quan acabi el partit.
Arribem a Alcobendas, que no se si serà "marroquí" però per la zona on estava el camp dificilment hi trobariem pisos-patera. El camp està a la Moraleja, que vindria a ser l'equivalent a dir que havíem d'anar a Pedralbes. Els nostres amics ens acompanyen i decideixen que es quedaran a veure la primera part.
A l'arribada estan jugant un partit de les categories inferiors, amb la qual cosa els jugadors no poden escalfar. Notem que hi ha nervis i tensió entre l'expedició del Barça... El gran problema a la nostra arribada és ubicar-nos a algun lloc, tant a nosaltres com també als familiars dels jugadors que els han acompanyat en el viatge. Finalment, ens col·loquem a la banda oposada de la tribuna principal, darrere de les banquetes.
Durant el partit animem poc (estem destrossats) però encara aconseguim fer-nos sentir. L'afició de l'Alcobendas va peparada amb una batukada i algunes banderes que mouen a peu de camp (què em recorda això?). Els nostres amics que en principi només ens acompanyaven i que després havien decidit veure la primera part... es queden a veure tot el partit.
Durant el partit anem a remolc de l'Alcobendas, que es posa 8-0 però aconseguim marxar al descans 11-8, resultat que ens servia per passar l'eliminatòria. Destacar la forta defensa de la primera part, on durant 5 minuts els jugadors de l'Alcobendas es van trobar a un pam de la línia d'assaig sense aconseguir entrar-hi; a la segona part ens va passar factura jugar pràcticament tot el partit en inferioritat numèrica, fet que va ser aprofitat per l'Alcobendas per acabar sentenciant. Durant el partit un jugador del Barça va haver de ser ingressat a l'hospital després que comencés a sangrar pel cap. Molt espectacular però sense més conseqüències.
Al final podem marxar amb els jugadors, després d'intercanviar-se les samarretes i alguns fins i tot els pantalons. Anem a recollir el jugador ferit a l'hospital i ens adonem que... ningú ha agafat la seva bossa! Tornada a correcuita cap a Alcobendas a buscar-la i inici del viatge cap a Barcelona.
A l'autocar bon ambient, no s'ha aconseguit l'ascens però s'han complert de llarg els objectius de la temporada (que era la permanència!). Nosaltres podem dormir (per fi!) fins a Saragossa, on els jugadors ens conviden a sopar. Arribem a Barcelona a la 1:00, busquem el Bus Nit i tornem cap a casa.
Destacar:
- Els molts aficionats del Xerez que corrien per l'Aeroport. Posteriorment arribarien els jugadors.
- El precinto va superar els controls d'entrada!
- La T1 de Barcelona és gran i està aïllada, però res a veure amb la T4 de Madrid, on per sortir triguem mitja hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada