XVIdhernani

Ara fa 2 anys, durant les festes de Donosti, vam conèixer uns nois d'Hernani que, parlant i parlant, ens van explicar que al seu poble hi havia un equip de rugby que jugava a la Divisió d'Honor B i que, si anàvem a Hernani a veure un partit del Barça, "nos vendria a saludar".

Des d'aleshores, quan encara ni ens plantejàvem formar una secció, per la XVI era un deute pendent pujar a Hernani a veure algun partit...

Amb aquesta idea vam pujar a Hernani, en els quals va coincidir que el partit es jugaria en un cap de setmana assequible pel que fa al calendari ("només" ens perdríem l'hoquei).

L'anada

La sortida es va fer des de Breda al migdia, després de dinar i havent passat una gran nit de festa a les Barraques de Girona. El viatge es va fer amb un Alvia (un tren que no té res a veure amb el de Vitòria) i el temps de viatge previst eren unes 5 hores.

El viatge, poca història. Timbes amb la PSP, escoltar el Barça per la ràdio quan els túnels ens ho permetien (vam arribar a l'estació de Pamplona quan estaven a la mitja part) i amb trucades de la mestressa de la pensió, que estava preocupada per la nostra incompareixença... malgrat que estava avisada que arribaríem de nit.

Hernani

Vam arribar a Hernani a l'hora prevista, després d'agafar el tren de rodalies, a l'hora prevista (23:00). Temps just per deixar l'equipatge (és a dir, les pancartes) a l'habitació i anar de festa pel poble.

La nit comença al bar de la Mújika, que tenen la seva seu a Hernani. Trobar-lo no és fàcil, tot i estar a dos carrers de la nostra pensió... i això que el Pujulet va preguntar a la gent donant una descripció que no deixava dubtes de quin bar buscàvem: "es uno que empieza por A", deia.

Un cop trobem el bar (que ja estava tancant) fem les primeres cerveses, intercanviem material (bufandes i xapes) i marxem amb una invitació per l'endemà: "antes del partido de la Real, pinchamos un barril de cerveza y hacemos un pica pica. Todo gratis".

Durant la nit també coneixem un grupet de nois, on destacaven un tio que estava tota l'estona cridant-nos en euskera a l'orella, la seva nòvia que se'ns va estar arrambant tota l'estona i un noi (estereotip de xaval basc... alt i quadrat) que ens diu que ell té pensat anar al rugby. Decidim anar a dormir aviat perquè demà s'ha de complir, tot i que a aquelles alçades jo ja quasi no tenia veu.

El dia del partit.

Ens llevem amb el temps just de dutxar-nos, vestir-nos i anar a treure el nas pel bar de la Mújika, atrets per la invitació de la nit anterior. Efectivament, hi havia pica pica gratis... era com fer un tercer temps però abans del partit. Allà xerrem amb algun membre de la Mújika, encuriosits per la nostra presència al poble.

A les 11:00 decidim marxar cap al camp, acompanyats per uns nois que també anaven al partit. Un cop allà entrem per un forat que hi havia una reixa per no haver de donar tota la volta al carrer (després ens adonaríem que s'havia de pagar entrada), pengem les pancartes i animem allò que la nostra veu ens permet.

Del partit, poca cosa a comentar. Ens esperàvem un partit èpic ja que la previsió era de pluja... i ni una cosa ni l'altra; un sol radiant i l'Hernani que va saber imposar un joc molt físic, dominant el partit sobretot a la segona part.

Tornada

Després de fer el tercer temps els jugadors ens conviden a tornar amb ells, donant resposta al SOS que havíem estat enviant tota la setmana. Durant el viatge ens posen "El senyor dels anells II" (la 1ª part, tal i com explicava el capità, era una merda) i Jackass. Entremig, parada a Alfajarín per sopar.

Durant el viatge ens pregunten si estàvem allà perquè ens venia de pas després de l'Osasuna - Barça, a la que responem que havíem anat allà expressament pel rugby. "Que grandes que sois" ens diuen... una manera fina de dir "quina colla de flipats de la vida que esteu fets".

L'arribada a Barcelona és a les 23:00, quan els travelos comencen a sortir per fer la seva feina... i amb tots els jugadors de la plantilla amorrats als vidres saludant-los.

Aquest diumenge el Pere us ensenyarà com es fa un Burger i el Puju com es fa un Rolex...